Oglala lakota

Oglala
Tipus	ètnia i amerindi nord-americà
Població total	46.855 registrats (2013)
Llengua	lakota, anglès, francès
Religió	Sun Dance,; Native American Church, Cristianisme
Grups relacionats	altres grups de la Nació Lakota i Nakota
Geografia
Originari de	Dakota del Sud (EUA)
Regions amb poblacions significatives
	EUA (Dakota del Sud, Nebraska)

Els Oglala Lakota o Oglala Sioux (pronunciat oɡəˈlala, que vol dir "que s'escampen" en lakota^[4]) són una de les set subtribus de la Nació Lakota, que juntament amb els nakota i Dakota, conformen la Gran Nació Sioux. La majoria dels oglala viuen a la Reserva índia de Pine Ridge de Dakota del Sud, la vuitena reserva índia més gran dels Estats Units. El oglala són una tribu reconeguda federalment amb el títol oficial de Tribu Sioux Oglala (anteriorment anomenadal Tribu Sioux Oglala de la reserva de Pine Ridge, Dakota del Sud). És de destacar, però, que alguns oglala rebutgen el terme "Sioux" perquè era un nom donat a ells pel crows, que històricament van ser enemics dels lakota. El terme significa "serp" i, com a tal, és vist com un insult.

En 2013 el poble Oglala Lakota va aconseguir el reconeixement mundial quan el fotògraf Aaron Huey va guanyar concurs World Press Photo (Temes Contemporanis, tercer premi d'històries) amb la seva sèrie de foto-històries titulada 'In the shadow of wounded knee'. L'etiqueta de l'exposició, viatjant pel món, deia:

«

"El poble Oglala Lakota de la reserva de Pine Ridge a Dakota del Sud, a prop del lloc de la massacre de més de 250 Sioux Lakota, a Wounded Knee Creek (1890). Compten amb una llarga història dels tractats violats i promeses incomplertes per part dels successius governs dels Estats Units. El 1980, després del judici més llarg de la història dels Estats Units, la Cort Suprema dels Estats Units va dictaminar que el territori de les Black Hills, terra sagrada per als sioux, havia estat arrabassada il·legalment després que s'hi va descobrir or en 1874. El tribunal va concedir el pagament d'una indemnització de 106 milions de dòlars, però els sioux es va negar a rebre els diners i va exigir la devolució de les terres. Avui, Pine Ridge és una de les zones més pobres dels EUA, amb una desocupació que arriba al 90 per cent en alguns llocs, i una esperança de vida pels homes de 48 anys. Pine Ridge està veient un ressorgiment dels moviments de resistència, i un ressorgiment de formes espirituals tradicionals. Ha tornat la Dansa del Sol, després de gairebé desaparèixer, i la gent està ensenyant als joves la llengua, les habilitats a cavall i les cerimònies".^[5]

»

↑ "Pine Ridge Agency." Arxivat 2013-02-17 a Wayback Machine. US Department of the Interior Indian Affairs. Retrieved 25 Feb 2013.
↑ Pritzker 331
↑ Pritzker 335
↑ ^4,0 ^4,1 Pritzker 328
↑ World Press Photo 2013 http://www.worldpressphoto.org/awards/2013/contemporary-issues/aaron-huey/12 Arxivat 2015-01-19 a Wayback Machine.

[1] "Pine Ridge Agency." Arxivat 2013-02-17 a Wayback Machine. US Department of the Interior Indian Affairs. Retrieved 25 Feb 2013.

[2] Pritzker 331

[3] Pritzker 335

[p328-4] 4,0 ^4,1 Pritzker 328

[5] World Press Photo 2013 http://www.worldpressphoto.org/awards/2013/contemporary-issues/aaron-huey/12 Arxivat 2015-01-19 a Wayback Machine.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]